Brussel·les demana "mesures cautelars" per frenar els efectes de la nova llei polonesa sobre el Tribunal Suprem
Brussel·les .- La Comissió Europea ha denunciat Polònia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per "vulneracions del principi d'independència judicial". Així ho ha anunciat Brussel·les en un comunicat on també reclama al TJUE que apliqui "mesures cautelars" per frenar els efectes de la nova llei polonesa del Tribunal Suprem. La nova normativa de Polònia obliga els magistrats del Suprem a jubilar-se als 65 anys, i no als 70. La mesura, implica que 27 dels 72 jutges actuals es vegin obligats a deixar el càrrec de cop i volta. Segons la Comissió, la llei polonesa del Tribunal Suprem "és incompatible amb el Dret de la UE, perquè perjudica el principi d'independència del poder judicial".

La primera ministra britànica diu que és "inacceptable" que els líders europeus rebutgin la seva proposta de Brexit "sense explicacions detallades ni contrapropostes"
Brussel·les .- La primera ministra britànica, Theresa May, ha avisat aquest divendres a la Unió Europea que no anul·larà els resultats del referèndum del Brexit perquè això "amenaça" la "democràcia" al Regne Unit. En un discurs després que els 27 rebutgessin dijous el seu pla pel Brexit, May ha dit que és "inacceptable" que els seus encara socis bloquegin la seva proposta "sense explicacions detallades ni contrapropostes". "Negar la legitimitat del referèndum o frustrar el seu resultat amenaça la nostra democràcia", ha dit May, que ha demanat un "compromís seriós" per resoldre els "dos grans problemes" de les negociacions: Irlanda i la relació econòmica entre la UE i el Regne Unit post-Brexit.

May presentarà una nova solució 'aviat' pel Brexit després que els 27 refusin el seu pla

Tusk assegura que la proposta de Chequers "no funcionarà" i anuncia una cimera extraordinària al novembre per tancar l'acord
Brussel·les .- La primera ministra britànica Theresa May presentarà noves propostes "aviat" per resoldre la disputa sobre la frontera irlandesa en les negociacions del Brexit després que els 27 hagin rebutjat el seu últim pla. May ha assegurat en finalitzar la cimera d'estats i de govern de la Unió Europea a Salzburg que el seu govern proposarà noves solucions "aviat" per evitar dividir el Regne Unit en dos territoris duaners diferents. L'anunci ve precedit per la negativa dels 27 a acceptar la proposta que May havia defensat fins ara, l'anomenat pla Chequers, que pretén mantenir el comerç de béns dins del mercat comunitari després del Brexit, però el de serveis amb condicions diferents. "Tothom ha compartit la idea que hi ha elements positius en la proposta de Chequers, però el marc de cooperació econòmica suggerit no funcionarà", ha afirmat el president del Consell Europeu Donald Tusk. Segons el polonès, amb aquest pacte es posaria en "risc" la unitat del mercat únic de la UE. Així doncs, Theresa May ha defensat la seva proposta però ha admès que el seu govern presentar altres idees aviat.

Brussel·les investiga BMW, Volkswagen i Daimler per frenar el desenvolupament de cotxes menys contaminants

La CE sospita que les empreses van acordar "no competir l'una contra l'altra" en la introducció de sistemes de reducció de les emissions.
Brussel·les .- La Comissió Europea ha obert una investigació contra BMW, Volkswagen i Daimler perquè sospita que van acordar no competir en el desenvolupament de sistemes de reducció de les emissions dels vehicles, el que "podria haver negat als consumidors l'oportunitat de comprar cotxes menys contaminants, tot i que la tecnologia ja estava disponible pels fabricants". Brussel·les considera que les tres companyies automobilístiques, fabricants de BMW, Mercedes, Audi o Porsche, podrien haver vulnerat les lleis de la competència que prohibeixen els càrtels i les polítiques de negoci restrictives, així com els acords per limitar o controlar els desenvolupaments tecnològics.

El dijous 27 de setembre la Generalitat reobrirà la delegació de Londres
La Delegació del Govern als Estats Units ha rebut 57 candidatures en el procés de selecció de la persona que n'exercirà de delegat, segons les dades que s'han facilitat des de l'executiu català. De la mateixa manera, la Delegació de la Generalitat a França n'ha rebut 39. Els dos processos de selecció, la convocatòria dels quals ja s'ha tancat, formen part del pla del Govern per tornar a obrir les delegacions a l'estranger clausurades en el marc de l'aplicació de l'article 155. En aquest marc, l'executiu català també ha anunciat que la propera delegació que es reobrirà serà la de Londres el proper dijous 27 de setembre.

Bèlgica rebutja l'extradició de Valtònyc al·legant que es tracta d'un cas de llibertat d'expressió

El jutjat de primera instància de Gant s'oposa a l'euroordre emesa per l'Audiència Nacional
Gant (Bèlgica) .- El jutjat de primera instància de Gant ha decidit aquest dilluns rebutjar l'extradició contra el raper mallorquí Josep Miquel Arenes, àlies Valtònyc. El jutge ha decidit que el cas de Valtònyc s'emmarca dins de la llibertat d'expressió i s'ha oposat a la seva entrega a l'Estat espanyol, que el reclama per complir una pena de presó de tres anys i mig pels delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces per les lletres de diverses cançons que va escriure i pujar a Internet. El jutge ja va descartar a l'agost l'extradició automàtica per terrorisme, que l'Audiència Nacional havia marcat a l'euroordre, i aquest dilluns ha tombat tot el cas. Ara, però, l'Estat espanyol encara pot apel·lar si així ho decideix la fiscalia belga. Si no, el cas quedarà tancat.

El doctor català no va informar sobre el cobrament de farmacèutiques en les seves investigacions.
El doctor català Josep Baselga ha presentat la seva dimissió com a director mèdic del Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York després que aquesta setmana el 'The New York Times' es fes públic que va ometre el cobrament de milions de dòlars en pagaments de farmacèutiques els darrers anys en les seves investigacions. En una carta enviada al president del centre nord-americà, Craig B. Thompson, Baselga justifica la seva decisió perquè no vol que aquest assumpte sigui "una distracció cap a l'hospital" i el seu "remarcable equip" mèdic i de recerca. "Estic extremament orgullós de treballar al MSK, on junts hem aconseguit enormes fites en la nostra lluita contra el càncer i el nostre esforç ha de continuat ininterrompudament", ha escrit Baselga, que afegeix que assumeix la "plena responsabilitat" de no haver informat sobre aquests pagaments.

Els eurodiputats aproven una moció que reclama que es garanteixi el "control humà" en tots els sistemes d'armament.
Brussel·les .- El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres una resolució que reclama prohibir els "robots assassins" perquè "les màquines i els robots no poden prendre decisions com els humans pel que fa als principis de distinció, proporcionalitat i precaució". El text, que s'ha acceptat per 566 vots a favor, 47 en contra i 73 abstencions, reclama a la Comissió Europea i als estats membres que adoptin de forma "urgent" un posicionament sobre la qüestió que "garanteixi un control humà significatiu de les funcions clau dels sistemes d'armament". De fet, els eurodiputats volen que es prohibeixi les "armes letals autònomes" a nivell internacional.

L’Eurocambra aprova iniciar les negociacions amb els estats sobre la polèmica reforma dels drets d’autor a Internet

Els opositors denuncien que la proposta de directiva restringirà la llibertat d’expressió en l’àmbit digital
Brussel·les .- L’Eurocambra ha aprovat iniciar negociacions amb els estats membre sobre la polèmica reforma dels drets d’autor a Internet. Després que el Parlament Europeu es negués a començar les converses sobre una nova directiva sense tenir el vistiplau del ple sobre el contingut de la proposta, els eurodiputats han votat aquest dimecres de forma majoritària a favor del mandat negociador per reformar la llei de drets d'autor, un text que ha generat molta polèmica en el sector d'Internet i que fins i tot havia portat als promotors de la Viquipèdia a tancar temporalment la pàgina en forma de protesta. En concret, els articles 11 i 13 del text són al centre de la controvèrsia.