El director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, veu "bona receptivitat" per part de l'Estat, que és el titular de la via.
El projecte del Govern de construir una estació del TAV prop de l'Aeroport de Girona avança a bon ritme. Segons ha explicat el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, ja s'està redactant el projecte i la voluntat és tenir-lo fet a finals del 2013. "Després dependrem de la disponibilitat pressupostària, que ja és un clàssic", ha avançat. El projecte, que impulsa i paga la Generalitat, es fa sobre una via que és titularitat de l'Estat. Per això, cal que Foment autoritzi definitivament les obres. Segons Font, hi ha "bona receptivitat" de l'Estat, tot i que encara no hi ha una autorització definitiva. Adif ha accedit a enviar un tècnic a les reunions informatives de l'equip redactor.

El Govern retalla 300 milions a empreses públiques, 200 a subvencions i preveu 100 MEUR per reprogramació d'inversions.
El pla econòmic financer de la Generalitat 2012-2014 preveu un ajust de 4.295 MEUR aquest any, que es desglossa en 2.680 milions de retallada de despesa i 1.615 de nous ingressos. El document recull les mesures d'estalvi incloses als pressupostos, les impulsades pel govern espanyol en salut, educació i universitats i també el tercer pla d'ajust de 1.500 MEUR anunciat pel president de la Generalitat. El Govern retallarà en 300 milions la transferència a les empreses públiques, 200 milions en el cas de les subvencions, i preveu 100 més per reprogramació d'inversions. Es preveuen 283 milions addicionals de venda de patrimoni (privatitzacions en concret) en cas de no cobrar l'addicional tercera.

JARC reclama que també es faci extensiu als aparells que utilitza el sector ramader.
El Ministeri d'Hisenda ha acceptat retornar l'Impost Especial d'Hidrocarburs del gasoil agrícola que s'utilitza per accionar bombes de reg mitjançant grups electrògens, arran d'una reclamació feta fa uns mesos des de JARC-COAG. El sindicat va denunciar que Hisenda estava reclamant als productors que tornessin els imports corresponents a la devolució d'aquest impost perquè considerava que havien estat cobrats indegudament. Amb l'aclariment, es posa de manifest que "l'extracció d'aigua i la seva distribució a les parcel·les és una tasca necessària perquè les plantes donin fruits. Per això, els consums directes o indirectes de productes energètics i electricitat han de beneficiar-se d'aquesta devolució".

Inclou la tercera retallada de 1.500 MEUR anunciada dimarts pel president Mas.
El Consell de Política Fiscal i Financera acaba d'aprovar aquest dijous el pla econòmic financer presentat per la Generalitat de Catalunya, segons han confirmat a l'ACN fonts del Govern. Aquest pla inclou la tercera retallada de 1.500 MEUR anunciada dimarts pel president de la Generalitat, Artur Mas, per adequar els comptes catalans a les noves previsions d'ingressos que contenen els pressupostos generals de l'Estat. El portaveu del Govern, Francesc Homs, ja havia donat per fet aquest matí que el pla català s'aprovaria després d'haver tancat un acord amb l'Estat.

L'economia entra formalment en recessió tot i la millora en la tendència de contracció.
L'economia catalana ha començat el primer trimestre amb una ''lleugera millora'' que s'ha traduït amb una ''moderació'' del ritme de decreixement, segons els indicadors econòmics de l'avanç elaborat pel Departament d'Economia. El primer trimestre, el PIB ha retrocedit una dècima en relació amb l'últim trimestre del 2011, cosa que suposa quatre dècimes menys que el trimestre anterior, quan el PIB va decréixer un -0,5%. Aquest primer trimestre, en termes interanuals, el PIB ha retrocedit un -0,4%. La millora del ritme de creixement de l'economia s'explica pel bon comportament de les exportacions de béns i el turisme que ha estat capaç de neutralitzar l'efecte de la contracció de la demanda interna.

El pla preveu que l'organisme acabi el 2013 amb un endeutament del 67%.
El Ministeri d'Hisenda ja ha donat el vistiplau al pla d'ajust de la Diputació de Girona fins i tot abans que s'aprovés en el ple d'aquest dimarts. El pla, que han de presentar a l'Estat totes les corporacions locals que demanin mesures extraordinàries per augmentar la liquiditat, garanteix el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària i els límits d'endeutament. "És un pla d'ajust que diu que no cal ajustar res més, ja ho tenim tot ajustat", ha manifestat el vicepresident i responsable d'Hisenda de la Diputació, Miquel Noguer. L'organisme preveu acabar el 2013 amb un endeutament del 67%, 8 punts per sota del màxim del 75% permès per la llei.

La xifra està neta d'efectes fiscals i se suma a les provisions genèriques per sanejar els actius mobiliaris del 2011.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha informat aquest dilluns que Catalunya Banc estima en 995 milions d'euros, nets d'efecte fiscals, els diners que l'entitat necessita aportar per fer front als nous requisits exigits per la reforma financera anunciada divendres passat pel govern espanyol per al sanejament d'actius immobiliaris. L'entitat catalana, propietat del FROB, està immersa en un procés de venda d'"imminent execució" que un cop finalitzada permetrà, segons afirma Catalunya Banc en un comunicat, "la recapitalització de l'entitat i poder fer front als requeriments, tant de provisions com de capitalització" exigits pel govern espanyol de Mariano Rajoy.

Els afiliats pakistanesos són els únics que també augmenten mentre que els col·lectius que més autònoms perden són els marroquins i els romanesos.
El nombre de xinesos autònoms afiliats a Catalunya s'ha gairebé duplicat des dels primers mesos de la crisi econòmica, ara fa quatre anys. Segons la Federació d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), el març de 2008 a Catalunya eren 4.533, una xifra que s'ha elevat fins als 8.905 aquest any. L'increment és exactament del 96,4%, i és dels pocs col·lectius estrangers que creix en afiliació d'autònoms. De fet, només segueixen la mateixa tendència els treballadors originaris del Pakistan -durant la crisi han passat de 1.391 a 2.303-. Els autònoms romanesos i marroquins encapçalen les davallades més fortes amb caigudes del 42,5% i 34,6%.