Mª Carme Barceló: 'He viscut el meu pas a l'ajuntament com una vocació de servei'

Entrevista en profunditat a Carme Barceló, alcaldessa de Vila-sacra.

Què és el que et porta a prendre la decisió de deixar la política municipal?

De fet m'hi porta el fet de ser-hi tants anys i de creure que és el moment perquè entri gent nova amb noves idees. No és que no pensi que s'ha de valorar l'experiència en aquests temes. De fet, penso que és un pilar essencial i que és bàsic per l'èxit però en el meu cas s'han ajuntat el fet que ara tinc una vida al Maresme i que les meves filles ja estan a punt d'anar a la Universitat i així podré estar més a prop d'on elles estan. En l'àmbit laboral també he trobat un molt bon centre per dirigir a Dosrius i en aquest moment de plenitud personal i laboral penso que és el moment correcte per fer el pas al costat oferint-me, això sí, a ajudar en tot el que pugui al meu poble com he fet sempre. 

Què els hi diries a aquells que agafaran el relleu a Vila-sacra, siguin quins siguin?
El que els hi diria és que el canvi pel canvi no té sentit i voler criticar tot el que hi ha hagut fins al moment per semblar millors no els portarà enlloc. De fet aquesta legislatura ja va passar això. La llista que s'enfrontava a nosaltres va menysprear la nostra experiència i van pair molt malament la derrota. De fet fins i tot malgrat la campanya bruta i a escala personal summament desagradable que van fer, els vam oferir entrar al govern i s'hi van negar. No es pot governar des de la ràbia i la impotència. S'ha de fer des de la il·lusió i les ganes d'aprendre que no he trobat que tinguessin en tota la legislatura. S'han limitat a fer de veí perepunyetes i poca cosa més. Espero que qui governi sigui la nostra proposta i que aconsegueixin una renovació total tal com s'estan plantejant i que liderin el poble durant molt de temps cap al lloc on pensin que han d'anar. 

Ha canviat la manera de fer política als municipis durant aquests anys?
No sé si ha canviat molt la manera de fer política durant aquests anys perquè a mi el que m'agrada és dir que als municipis no es fa política. Jo he viscut el meu pas a l'ajuntament com una vocació de servei i el que més he après amb els pas dels anys és a escoltar la gent, tant els que et volen aconsellar bé com els que saps que t'aconsellen per aconseguir que t'equivoquis. Has d'assumir que mai actuaràs a gust de tothom i ser conseqüent amb tu mateixa i amb els teus principis. Has de poder dormir tranquil·la i, si no perds de vista això, crec que tens la clau de l'èxit. 

Has percebut canvi en la figura de la dona en la política municipal?
Mira, et diré que sí, és obvi que la dona s'ha incorporat a la política municipal de manera decisiva. Pensa que quan jo vaig entrar de regidora va ser quan el cap de llista del moment venia buscar al meu pare i ell per motius familiars va dir que no volia participar i jo que estava estudiant a la Universitat m'hi vaig oferir. El comentari va ser: "quedarà bé una dona" i òbviament em van donar la regidoria de benestar social i ensenyament. Ara les coses han canviat molt però aquest rerefons cretí encara hi ha molta gent que el té. 

Com ha sigut compaginar la vida política, de dedicació al poble, amb la vida personal?
Jo he passat per temporades de tota mena. La veritat és que durant molts anys no tenia família pròpia a la qual dedicar el temps i quan la vaig tenir vaig procurar tenir claríssimes quines eren les meves prioritats. Sempre de la vida la prioritat han estat les meves filles i així he actuat. Segurament això m'ha fet perdre possibilitats de promocionar dins del món polític però és la millor decisió que he pres mai i en aquest aspecte no tinc cap dubte que tornaria a fer exactament el mateix en cas de tornar a trobar-me davant la mateixa situació. Penso que la clau és tenir clares les prioritats i no deixar-te enlluernar per la política i les seves trampes, perquè tot això passa i la gent t'oblida, però tot el temps que has dedicat a cuidar de la teva família dóna el seu fruit i et retorna de mil i una maneres. 

Què és el que recordes amb més emoció del teu pas per l'ajuntament de Vila-sacra?
El que més recordo no és un fet concret sinó el meu canvi de sensibilitat envers el tracte amb la gent. Jo sóc una persona molt tímida i moltes vegades això m'ha donat imatge de distant. Però amb el temps he après que si tu tractes bé a la gent i et mostres com ets la gent t'acaba acceptant i tu pots aprendre molt d'aquesta gent sigui qui sigui. Com ja he dit abans mai es poden fer les coses a gust de tothom però escoltar a la gent i valorar el que t'aconsellen és bàsic per sentir-te teva la feina i posar-te al servei de tothom. Jo he trobat el que m'agrada i pensar que el meu estil de fer política és el fet d'estar al servei de tothom, en tot moment i tothora m'ha omplert molt personalment i m'ha permès ser-hi durant molts anys. Altres persones ho entendran d'una altra manera, a mi m'ha servit aquesta. Són temes molt personals i lligats amb la sensibilitat de cadascú. 

Hi ha alguna anècdota que recordis dels teus inicis?
Sempre explico que al principi d'anar a veure el Delegat de la Generalitat a Girona del moment (que és un senyor a qui ara m'uneix una bonica amistat) sempre hi anava acompanyada d'algun regidor de més edat i ell, enlloc de dirigir-se a mi, que al cap i a la fi era l'alcaldessa, es dirigia al meu acompanyant. I això ho vaig haver d'acabar anant a les reunions jo sola obligant-lo així a parlar-me directament a mi. I en una altra ocasió em vaig entrevistar amb un Director General molt prepotent que va començar l'entrevista de molt males maneres i parlant-me despectivament i a mi em va sortir improvisadament el fet d'aixecar-me, recollir totes les meves coses, posar-me l'americana que portava (era vermella amb botons daurats, la recordo com si fos ara) i dir-li davant el seu astorament: "Ara sortiré i tornaré a entrar i tornarem a començar. No em sembla que siguin maneres de tractar una alcaldessa perquè al cap i a la fi si vostè té el càrrec de Director General aquí dalt,és perquè nosaltres, els alcaldes, som a baix. Espero un tracte més respectuós." L'home no podia ni tancar la boca. Vaig sortir i vagi tornar a entrar i vam fer l'entrevista de manera correcta com si abans no hagués passat res. No va ser preparat, són coses que et surten al moment i segurament si les pensessis, no les faries igual o no sortirien tan bé. D'anècdotes en tindria un munt, això deu ser com el que els homes d'abans explicaven de les anècdotes de la mili, suposo. 

Canviaries alguna decisió de les preses en aquests anys?
Canviaria només el meu accés a l'alcaldia. Penso que vam fer-ho de l'única manera que vam saber, però fent-ho vam fer mal a persones que no s'ho mereixien i això ha pesat sempre damunt la meva consciència. Amb els anys he intentat compensar-ho però això segur que ho faria d'una altra manera. De tota manera jo no era l'única que jugava i la partida hauria d'haver estat diferent per part de totes les parts implicades. 

Què creus que és el que més trobaràs a faltar?
Trobaré a faltar el tracte diari amb les persones que treballen a l'ajuntament. Hem constituït un equip amb molt de valor afegit i unes ganes de treballar i de servir immenses. I això dia a dia m'ha enriquit moltíssim a mi com a persona. I segurament també trobaré a faltar el fet de no estar en disposició de donar tants cops de mà com fins ara a la gent que m'ho demani pel fet que quan surts de la primera fila ja t'és més difícil accedir a segons quines persones. Però no trobaré a faltar gaires coses més, i penso col·laborar com he fet sempre quan se'm demani. Sempre al servei del meu poble. 

Finalment, Carme, molta sort en la nova etapa!
Mil gràcies.

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar