L'Eurocambra aprova una esmena que reclama equiparar el deute català al deute sobirà dels grans estats.
El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres l'informe anual sobre el Banc Central Europeu, que preveu demanar a l'organisme presidit per Mario Draghi que financïi el crèdit bancari a les petites i mitjanes empreses (Pimes) que són solvents. A més, l'informe també ha inclòs una altra esmena de l'eurodiputat català, Ramon Tremosa (CiU), que reclama que s'equipari el deute de països i regions com Catalunya al d'estats com l'espanyol o el francès, acabant així amb una situació que fa que el deute regional sigui menys atractiu pels inversors. L'informe sobre el BCE s'ha aprovat per 442 vots a favor, 88 en contra i 40 abstencions.

Una de les opcions de finançament que es planteja el país és la venda de les reserves d'or.
El rescat de Xipre serà 6.000 milions d'euros més car del que s'havia previst inicialment i costarà 23.000 milions d'euros i no 17.000 com es pensava, tal com ha admès aquest dijous el portaveu de l'executiu xipriota, Jristos Stylianidis. La troica (formada pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea) aportarà 10.000 milions com es va pactar i Xipre haurà d'aportar 13.000 milions en comptes dels 7.000 que havia previst en un primer moment. Segons ha informat Stylianidis, una de les vies per finançar el rescat que es planteja l'illa és la venda de les seves reserves d'or.

El Fons Monetari Internacional i la Comissió Europea diuen en un comunicat conjunt que Nicòsia té per endavant "reptes significatius".
La directora gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, ha anunciat aquest dimecres que l'organisme que encapçala aportarà 1.000 milions d'euros al rescat de Xipre. En un comunicat emès aquest dimecres, Lagarde ha dit que l'aportació de l'organisme internacional es podria aprovar en el consell de l'FMI a principis de maig. El rescat internacional pactat per Xipre és d'una totalitat de 10.000 milions d'euros, la majoria dels quals s'aportaran a través de la resta d'estats membres de la UE i el BCE. L'FMI també ha publicat conjuntament amb la Comissió Europea aquest dimecres una altra nota on adverteix Xipre que encara té "reptes significatius" per endavant.

La mesura pretén impedir una fuga de dipòsits i estarà vigent fins que les entitats bancàries tornin a obrir.
El Banc Central de Xipre ha imposat un límit de 100 euros al dia de retirada de diners en efectiu als caixer automàtics de les dues entitats més grans del país. Amb aquesta mesura es pretén impedir la fuga de dipòsits i, segons ha informat l'agència Reuters, estarà vigent fins que les entitats bancàries tornin a obrir. S'espera que això passi aquest dimarts, o quan es confirmi la continuïtat del finançament d'emergència provinent del Banc Central Europeu (BCE). Un portaveu de l'executiu xipriota, que ha declinat que es publiqui el seu nom, ha dit que el límit dels 100 euros s'aplicarà als dos majors bancs. Fins ara el màxim d'efectiu diari que es podia retirar era de 260 euros.

L'objectiu de la mesura seria protegir la resta de l'Eurozona i garantir que no hi ha contagi a Grècia.
Els funcionaris de finances de l'Eurozona han estat al llarg d'aquest dijous sostenint converses sobre Xipre a través de teleconferència. En les notes detallades sobre la reunió vistes per Reuters, un dels interlocutors de la conversa s'ha referit a "converses obertes sobre que (Xipre) abandoni la zona euro". La conferència ha tingut lloc entre membres del grup de treball de l'Eurogrup, que està compost per viceministres de Finances o alts funcionaris del Tresor de 17 països de la zona euro, així com per representants del Banc Central Europeu i la Comissió Europea. Xipre ha decidit no participar en la reunió, una decisió que diversos participants han descrit com un reflex de la confusió a l'illa.

El govern illenc no descarta possibles restriccions de capital quan tornin a obrir els bancs, segons Reuters.
Xipre ha fracassat aquest dimecres en el seu intent d'acordar un préstec amb Rússia per fer front a les exigències del rescat europeu. El ministre de Finances xipriota, Michael Sarris, no es dóna per vençut i ha assegurat que seguirà a Moscou tot el temps que calgui per tractar de garantir un acord. Mentrestant, el govern xipriota està valorant si permetrà que els bancs obrin els dijous i, en cas que ho facin podria imposar restriccions de capital, segons han explicat a Reuters fonts de l'executiu de l'illa. Els polítics xipriotes mantenen negociacions d'emergència aquest dimecres per evitar un desastre financer després de refusar les condicions del rescat.

El president de l'Eurogrup assegura que "no hi ha cap necessitat d'imposar cap impost als actius d'altres països".
El ministre de Finances de Xipre, Mijalis Sarris, ha dimitit aquest dimarts. El govern de Nikos Anastasiadis encara no ha aconseguit els suports necessaris per aprovar al Parlament fer pagar als estalviadors part del rescat de l'illa. Tot i que l'Eurogrup li va demanar aquest dilluns que no toqui els dipòsits inferiors a 100.000 euros, protegits per la legislació europea, Anastasiadis només vol protegir finalment els petits estalviadors que tinguin menys de 20.000 euros a la llibreta, segons la seva darrera protesta. La Comissió Europea li ha recordat que ha de recaptar 5.800 milions d'euros si vol que Brussel·les li pagui la seva part, els 10.000 milions promesos.

Als que tinguin menys de 100.000 euros al banc finalment se'ls confiscarà el 3% del dipòsit, en comptes del 6,75% inicial.
El govern xipriota ha pactat amb l'Eurogrup i l'FMI aquest dilluns rebaixar la factura del rescat per als petits estalviadors: als que tinguin menys de 100.000 euros al banc finalment se'ls confiscarà el 3% dels diners, en comptes del 6,75% que els disset ministres de Finances de l'euro van acordar divendres a Brussel·les. El càstig per als estalviadors que superin aquesta quantitat, però, s'endureix substancialment i perdran el 12,5% dels seus dipòsits, que és precisament la quitació que Alemanya havia exigit inicialment, amenaçant Nicòsia amb la fallida i l'expulsió de la zona euro, segons la radiotelevisió pública xipriota.