L'Eurostat del primer trimestre del 2012 mostra l'estancament de la zona euro.
L'eurozona ha evitat la recessió pels pèls en el primer trimestre del 2012, i les darreres dades de l'Eurostat, publicades aquest dijous, mostren la diferència entre la fortalesa econòmica d'Alemanya i el retrocés d'Espanya i Itàlia. El Producte Interior Brut (PÎB) de l'eurozona es va estancar en el primer trimestre. El creixement del 0,5% d'Alemanya ha salvat els 17 països de l'euro de la recessió i fins i tot l'economia francesa s'ha estancat i el PIB d'Itàlia ha fet un retrocés major del que s'esperava, del 0,8%. Igual que el trimestre anterior, l'economia espanyola torna a decréixer un 0,3%.

L'Ibex 35 tanca a un nou mínim anual de 6.809 punts mentre la majoria de parquets de la UE cauen més d'un 2%.
Nou sotrac a les borses europees per culpa de la incertesa sobre el futur econòmic i polític de Grècia. Aquest dilluns la borsa espanyola ha tancat en un nou mínim anual de 6.809 punts, amb una caiguda del 2,66%, i una prima de risc que en alguns moments ha arribat a superar els 490 punts. La resta de parquets europeus també cauen a l'espera de notícies sobre Grècia. A Itàlia, el MIB ha reculat un 2,7%, mentre que el CAC francès ha disminuït un 2,1%. Les pèrdues a la borsa de Frankfurt, a Alemanya, han estat de l'1,94% i a Londres han arribat a l'1,97%. Als Estats Units, els parquets també pateixen caigudes mentre a Brussel·les els ministres de l'eurozona es reuneixen per tractar la situació d'Atenes.

El ministre de Finances canadenc assegura en un article que el país nord-americà no aportarà més diners a l'FMI per salvar l'euro.
El Canadà descarta ampliar la seva contribució al Fons Monetari Internacional per salvar l'Eurozona. En un article publicat al diari canadenc 'Financial Post', el ministre de Finances Jim Flaherty ha demanat als líders europeus que solucionin els seus problemes per sí sols i no involucrin a la resta dels països del món. "L'Eurozona té recursos suficients per solucionar la crisi del deute sobirà, però hi ha una manca de voluntat per comprometre's a resoldre el problema", ha assegurat Flaherty en un article titulat "Arregleu el vostre propi desastre". "No podem esperar que siguin els països no europeus els que salvin l'Eurozona", ha alertat el ministre.

Les declaracions arriben després que Hollande reiterés ahir que si arriba a l'Elisi exigirà una modificació de l'acord.
La cancellera Angela Merkel ha advertit en una entrevista publicada aquest divendres pels diaris del grup editorial alemany WAZ, que el pacte fiscal signat per 25 dels Estats membres de la Unió Europea no pot tornar a negociar-se i n'ha exigit el seu compliment als seus socis europeus. Les declaracions de la cancellera arriben justament un dia després que el candidat socialista a la presidència francesa, François Hollande, anunciés públicament que demanaria una modificació del pacte fiscal si arribava al capdavant de l'Elisi. A l'entrevista, Merkel també ha alabat les propostes concretes per al creixement i la creació d'ocupació que els líders de la UE presentaran a la cimera europea del mes de juny.

La resolució aprovada qualifica l'actuació de Fernández de Kirchner d'"unilateral i arbitrària".
L'Eurocambra ha tornat a condemnar l'actuació del govern argentí d'expropiar un 51% d'YPF, filial de Repsol. Amb 458 vots a favor, 71 en contra i 16 abstencions, el Parlament Europeu ha aprovat una resolució que demana a la Comissió Europea i al Consell de la UE que suspengui parcialment els avantatges aranzelaris que té l'Argentina a l'hora d'entrar els seus productes al mercat comunitari a través del Sistema Generalitzat de Preferències comercials. El text aprovat aquest divendres a la sessió plenària d'Estrasburg, qualifica la decisió del govern de Fernández de Kirchner com a "unilateral i arbitrària" i la considera un "atac a l'exercici de la lliure empresa".

Sarkozy i el candidat socialista empatarien amb el 27% dels vots en la primera volta, segons el darrer sondeig.
El candidat socialista a les presidencials franceses, François Hollande, ha reclamat aquest divendres al BCE que abaixi els tipus d'interès per afavorir el creixement i faci préstecs directes als governs en problemes tot i que els tractats ho prohibeixin. "El BCE té dues formes de donar suport al creixement: la primera és abaixar els tipus d'interès si creiem que això efectivament pot ajudar, jo sóc partidari d'anar en aquesta direcció", ha reivindicat en una entrevista a l'emissora Europe 1. "Una segona fórmula seria prestar directament als Estats, en comptes de passar a través dels bancs", ha defensat, referint-se a la macroinjecció d'un bilió d'euros a la banca perquè aquesta compri deute públic.

L'ampliació del nou fons europeu de rescat permanent podria arribar a sobrepassar els 700.000 milions d'euros.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha anunciat aquest dilluns a Berlín que accepta un augment dels "tallafocs" europeus, formats pel Fons Europeu d'Estabilitat Financera, i el futur Mecanisme Europeu d'Estabilitat permanent. També cedeix Finlàndia, que com Alemanya, fins ara s'havia mostrat reticent a l'ampliació dels recursos dels fons de rescat. La decisió serà presa pels ministres d'Economia de la zona euro aquest divendres, amb l'objectiu d'evitar l'extensió de la crisi grega a d'altres Estats membres perifèrics. Amb aquesta ampliació i tenint en compte les quantitats compromeses pels rescats de Grècia, Portugal i Irlanda, el nou "tallafocs" permanent podria arribar als 740.000 milions d'euros.

L'executiu de Cameron contraresta la impopular mesura amb un nou paquet fiscal que afavoreix també els més pobres.
El ministre britànic d'Economia, George Osborne, ha anunciat una reducció del 50 al 45% en els impostos de la renda a les grans fortunes a partir de l'abril del 2013 i ha justificat la mesura dient que "un 50% no era competitiu". Segons diversos sondejos, més d'un 60% de la població britànica està en contra d'aquesta rebaixa. Per això el govern de David Cameron s'ha esforçat a presentar-la en el marc d'un paquet de mesures que l'executiu assegura que afavoriran els més pobres. Així, es beneficiarà les persones amb menys ingressos elevant el mínim a partir del qual s'ha de fer la declaració de la renda des dels 9.700 euros fins als 11.000 euros anuals.