El Consell de Ministres aprova el decret per fer pagar als bancs l'impost de les hipoteques, que entra en vigor dissabte

El govern espanyol prohibeix als bancs deduir-se el tribut.
Madrid .- El Consell de Ministres ha aprovat el reial decret llei per fer pagar als bancs i no als clients l'impost de les hipoteques. Un canvi legislatiu que ja va anunciar dijous el president del govern, Pedro Sánchez, i que l'executiu no ha trigat ni 24 hores en fer-lo efectiu. "El govern demostra rapidesa per estar al costat dels ciutadans en la resolució de problemes", ha defensat la ministra portaveu, Isabel Celáa. El decret es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) divendres i entrarà en vigor el dissabte. Fonts del Col·legi de Notaris de Catalunya han explicat a l'ACN que, a efectes pràctics, serà a partir del dilluns quan els bancs comencin a pagar l'impost, ja que els dissabtes no s'acostumen a signar préstecs hipotecaris. A Catalunya, l'impost d'actes jurídics documentats és, de mitjana, de l'1,5% de l'import de la hipoteca.

El Suprem acorda per 15 vots a favor i 13 en contra que siguin els clients qui paguin l'impost de les hipoteques

El ple tira enrere la nova jurisprudència, desestima els tres recursos i retorna a la doctrina del febrer.
Madrid .- El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha acordat per 15 vots a 13 que siguin els clients qui paguin l'impost de les hipoteques. Els magistrats, després de dos dies de deliberació, han donat la raó a la banca i han decidit rebutjar els tres recursos que tenien sobre la taula. Per tant, el Suprem retorna a la doctrina vigent fins al febrer, que determinava que l'impost el pagaven els clients. Això suposa tirar per terra les sentències del passat octubre, que suposaven un gir de 180 graus i donaven la raó al client fent pagar aquest import als bancs. El president de la Sala, Luís María Picazo, va decidir frenar l'aplicació d'aquestes sentències i portar aquest cas al ple. Els arguments de la sentència es donaran a conèixer en els propers dies.

L'atur augmenta en 10.853 persones a l'octubre a Catalunya

En termes anuals, el nombre de persones sense feina disminueix de 23.874 actius i encadena més de cinc anys de descensos
Madrid .- El nombre d’inscrits al Servei d’Ocupació de Catalunya a l’octubre s’ha situat en 391.197 persones, cosa que suposa 10.853 aturats més que al setembre, el 2,85% més, segons el ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. En termes anuals, Les persones sense feina a Catalunya han disminuït de 23.874 actius en relació amb l’octubre del 2017, el 5,75% menys, cosa que suposa encadenar 64 mesos de descensos anuals de l’atur, des del juliol del 2013, fa més de cinc anys. Tradicionalment, l’atur a l’octubre augmenta per la fi de dels contractes temporals de la temporada d’estiu. En la sèrie del ministeri que comença el 1996 només hi ha tres mesos d’octubre a Catalunya on l’atur ha disminuït (2007, 2005 i 2004).

Les dones europees treballen 'gratis' des d'aquest dissabte fins a finals d'any

La Comissió Europea xifra la bretxa salarial de gènere en un 16,2% de mitjana a la UE.
Barcelona .- Les dones segueixen cobrant un 16,2% menys de mitjana que els homes a la Unió Europea (UE), una dada que significa que des d'aquest dissabte, 3 de novembre, i fins al final d'any les dones europees comencen a treballar gratis, segons xifres d'Eurostat. A Espanya la bretxa és del 14,2%, una xifra que està per sota de la mitjana europea però triplica les taxes d'Itàlia, Romania i Luxemburg. Les treballadores espanyoles treballen 'de més' des del 10 de novembre. Amb motiu del Dia Europeu de la Igualtat Salarial, la UGT ha denunciat en un comunicat que la discriminació, la presència "aclaparadora" d'homes als càrrecs de direcció, la tendència més estesa entre les dones a romandre més temps fora del mercat laboral i a treballar a temps parcial, són alguns dels factors que contribueixen a augmentar la bretxa salarial.

El Suprem aborda dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques

Després del polèmic fre a l'aplicació de la sentència que diu que l'han de pagar els bancs, el ple de la Sala Tercera fixarà doctrina i determinarà si el canvi de criteri té retroactivitat.
El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem abordarà dilluns el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client. Una trentena de magistrats decidiran quina jurisprudència donen per bona, si la que es ve aplicant des del febrer (que l'impost el paga el client) o la fixada en la sentència emesa el 16 d'octubre, on es determina que l'impost el paga el banc. La convocatòria d'aquest ple, per part del president de la Sala Contenciosa-Administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica, pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost. En cas que el Suprem avali que l'impost l'ha de pagar el banc, l'alt tribunal n'haurà d'aclarir la retroactivitat. No està clar que la decisió es faci pública el mateix dilluns, segons apunten fonts jurídiques.

El nombre d'hipoteques sobre habitatges augmenta un 3,7% a l'agost a Catalunya

L'import mitjà va ser de 133.795 euros, lleugerament inferior a fa un any.
El nombre d'hipoteques per adquirir un habitatge va ser a l'agost de 4.432, un 13% menys que al juliol i un 3,7 més que l'agost de l'any passat. L'import mitjà va ser de 133.795 euros, un 6% menys que al juliol i un 0,93% menys que fa un any. En total, es van concedir hipoteques per valor de 592,9 milions d'euros. Al conjunt de l'estat espanyol, el nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges a l'agost va ser de 28.755, un 6,8% més que l'agost del 2017. L'import mitjà va ser de 122.424 euros, un 9,8% més.

Govern espanyol i sindicats acorden ampliar el permís de paternitat dels empleats públics fins a les 16 setmanes el 2021

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, qualifica el pacte d'"històric".
Madrid .- El govern espanyol ha acordat aquest dilluns amb els sindicats ampliar de manera progressiva el permís de paternitat dels empleats públics fins a arribar a les 16 setmanes l'any 2021, de tal manera que quedaria equiparat al permís actual de maternitat. En concret, l'any vinent serà de 8 setmanes, el 2020 de 12 i el 2021 de les 16 esmentades. En paral·lel, l'executiu ha signat un segon acord amb els sindicats de l'Administració General de l'Estat en virtut del qual els empleats públics podran fer un ús flexible del 5% de la jornada anual per conciliar vida laboral i familiar. Batet ha destacat la voluntat de l'equip encapçalat per Pedro Sánchez d'avançar en la "corresponsabilitat" entre dones i homes, i ha afirmat que l'administració n'ha de donar "exemple".

La taxa d'atur baixa a Catalunya fins al 10,63% en el tercer trimestre i es creen 33.500 llocs de treball

L'economia catalana lidera la caiguda de la desocupació a l'Estat i situa el nombre de persones sense feina en xifres de fa deu anys.
El nombre de persones sense feina el tercer trimestre a Catalunya va sumar 403.700 persones, cosa que suposa 28.300 desocupats menys que el segon trimestre, el 6,55% menys, segons l'Enquesta de la Població Activa (EPA). El nombre d'aturats se situa en xifres no vistes des del tercer trimestre del 2008 i deixa la taxa d'atur en el 10,63%, 0,76 punts menys que la registrada el segon trimestre. Les xifres publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que Catalunya lidera a l'Estat la disminució de l'atur. L'economia va crear entre el juliol i el setembre 33.500 llocs de treball, l'1% més que el segon trimestre. En l'últim any, a Catalunya s'han creat 77.300 nous llocs de treball, el 2,33% més.

Les exportacions gironines cauen un 5% a l'agost arrossegades pel descens de vendes de la indústria química

L'acumulat de l'any continua en negatiu i les empreses de la demarcació no aconsegueixen remuntar els registres del 2017.
Girona .- Les exportacions gironines han caigut un 5% durant el mes d'agost, sobretot arrossegades pel descens de vendes de la indústria química. En aquest sector, que inclou les farmacèutiques, la davallada dobla la mitjana i se situa al 10,6%. Segons recull l'estadística que periòdicament publica el Ministeri, l'agost tampoc ha estat un bon mes per a l'alimentari i les càrnies, perquè les empreses que formen part del clúster han venut un 4,3% menys als mercats exteriors. Els mals registres de l'agost fan que l'acumulat de l'any continuï en negatiu, i encara s'estigui per sota dels registres assolits al 2017. En concret, en el que portem de 2018 les empreses gironines han exportat productes per valor de 3.543,8 milions d'euros (MEUR), cosa que suposa un 1,5% menys que l'any passat.