Dues de cada tres persones en què es diagnostica l'Alzheimer a Catalunya són dones

Es tracta de la principal causa de demència en persones més grans de 65 anys
Segons les dades del sistema sanitari català, a Catalunya hi ha unes 44.000 persones diagnosticades de malaltia d’Alzheimer, i s’estima que n’hi ha unes 18.900 més que no han estat diagnosticades. La malaltia d’Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa progressiva més freqüent entre les persones grans. L’Alzheimer és més freqüent en dones que en homes i afecta, sobretot, als majors de 75 anys. Segons el darrer informe que ha publicat el Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre les característiques i utilització de recursos sanitaris dels afectats per la malaltia d’Alzheimer, l’any 2016 es van diagnosticar més del doble de casos en dones que en homes.

La Regió Sanitària de Girona incrementa els equips d'atenció precoç a la psicosi

El Santa Caterina acull una jornada centrada en com abordar la malaltia
Salt .- L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) va posar en marxa a finals de l'any passat dos programes d'intervenció precoç a la psicosi, un a Figueres i l'altre a Platja d'Aro (Baix Empordà), amb l'objectiu d'atendre les necessitats de la població d'entre 14 i 35 anys. Aquests equips se sumen als que ja hi havia a Blanes (Selva) i a Girona i estan integrats per un psiquiatre, un psicòleg clínic, un treballador social i un infermer. Segons les darreres dades registrades, 375 persones s'han incorporat al programa ja consolidat del Gironès i 183 al de la Selva, amb una mitjana de persones tractades l'any de 134,85, en el cas de Girona i de 77,33, en el de Blanes. L'esquizofrènia i altres formes de psicosi són una de les primeres causes de discapacitat al món. Aquest dijous l'hospital Santa Caterina acull una jornada centrada en com abordar aquesta malaltia i la seva intervenció precoç.

Més metges de família, augmentar les ràtios d'infermeria i més especialistes al territori, reptes de la sanitat catalana

Els participants a la cimera de salut també consensuen que cal millorar la planificació universitària
El fòrum de diàleg professional que ha reunit aquest dimecres una seixantena de representants del sector de la salut a l'Hospitalet de Llobregat ha identificat quatre grans reptes que cal abordar en els propers mesos, entre els quals fer més atractiva la medicina comunitària i familiar, segons ha explicat la consellera Alba Vergés després de la cimera. El 1996, el 46% dels metges van escollir la medicina comunitària com a especialitat, mentre que el 2018 només ho van fer el 21%. Els agents implicats en el sistema sanitari català també han coincidit que cal garantir la distribució equitativa dels professionals especialistes al territori i millorar la planificació universitària. L'altre gran repte és augmentar les ràtios d'infermeria, que es troben lluny dels estàndards europeus, i reconèixer-ne les especialitats.

El Santa Caterina incrementa en un 60% el nombre d'operacions 14 anys després del trasllat a Salt

També han crescut les altes hospitalàries passant de les 6.735 registrades l'any 2004 a les 10.509 del 2017
Salt .- L'hospital Santa Caterina ha incrementat en un 60% el nombre d'intervencions quirúrgiques 14 anys després de traslladar-se a Salt (Gironès). L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) va obrir les noves instal·lacions el 18 de setembre de 2004 per donar servei a una població de 120.000 habitants del Gironès i la Selva Interior i com a centre de referència per a l'hospitalització d'aguts de salut mental així com d'urgències psiquiàtriques de la Regió Sanitària de Girona. Des d'aleshores fins ara, el centre ha experimentat un creixement exponencial de la seva activitat no només en el nombre d'operacions sinó també en les altes hospitalàries, que han passat de les 6.735 registrades el 2014 a les 10.509 de l'any passat. En l'àmbit de les urgències, hi ha hagut un increment del 39% i en les consultes externes, del 59%.

La recerca de l'IBUB i CIBERobn representa un avenç significatiu per entendre la relació entre el greix marró actiu i la bona salut metabòlica
Un equip de recerca ha descobert que la proteïna CXCL14, relacionada amb la progressió de tumors i l'organogènesi, genera efectes beneficiosos en malalties metabòliques com l'obesitat i la diabetis. La investigació està firmada per un equip que lidera el catedràtic Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i membre del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) de l'Institut de Salut Carlos III. Segons el treball, publicat a la revista 'Cell Metabolism', la proteïna CXCL14 és sintetitzada pel teixit adipós marró i té la capacitat d'activar cèl·lules amb activitat antiinflamatòria —els macròfags M2—, que tenen un efecte beneficiós en l'organisme. La recerca representa un avenç significatiu per entendre la relació entre el greix marró actiu i la bona salut metabòlica.

El treball s'ha publicat a la revista 'Mucosal Immunology'
Un estudi d'IrsiCaixa ha posat de manifest que el deteriorament del sistema immunitari va associat amb una disminució de la riquesa microbiana de l'intestí. Aquesta afirmació té a veure amb els milions de microorganismes de diferents espècies que habiten al budell, que juguen un paper essencial en diversos processos de l'organisme. Així, se sap que un desequilibri en aquestes poblacions microbianes, conegut com a disbiosi intestinal, està associat a diferents patologies. Ara, l'estudi, publicat a la revista 'Mucosal Immunology', demostra que aquesta disbiosi s'associa amb un deteriorament del sistema immunitari, i que quant més greu és aquest deteriorament, més evident és el desequilibri.

Un estudi de l’Hospital Sant Joan de Déu senyala que promoure la gestió emocional i les habilitats socials pot ser clau en la prevenció de la conducta suïcida
El 60% dels joves que intenten suïcidar-se presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut, com desadaptació, fracàs escolar o problemes familiars. Ho conclou un estudi elaborat pel responsable de la Unitat de Conducta Suïcida del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Francisco Vilar, inclòs en una tesi presentada a la Universitat Autònoma. Segons aquest anàlisi –fet a partir de més de 800 casos reals-, els joves amb conducta suïcida es classifiquen en tres grups: els que presenten problemes vitals, els que pateixen trastorns de salut mental greus i els que no han donat senyals de risc però opten per autolesionar-se arran d’un esdeveniment vital estressant. El mateix estudi, publicat amb motiu del Dia Mundial de prevenció del suïcidi del proper 10 de setembre, senyala que promoure tractaments per adquirir habilitats en la gestió emocional i resolució de conflictes por ser clau per preveure la conducta suïcida.

Tres de cada 100 baixes laborals de 5 dies o més en treballadors de 35 a 64 anys són atribuïbles al tabac

Un estudi fet a Catalunya observa una tendència ascendent entre 2007 i 2016, que va tenir el punt àlgid el 2013. Es coneixen els efectes del consum de tabac sobre la mortalitat per totes les causes, i hi ha poques dades disponibles en alguns països en relació amb la pèrdua de productivitat per mort prematura i per malalties associades al tabaquisme en la població treballadora.

L'alcohol segueix sent la primera droga en demanda de tractament a Catalunya des de fa 20 anys

Prop de 14.000 persones van iniciar tractament l’any 2017 per la seva addicció, i més de 6.200 persones van ser ateses als serveis de reducció de drogodependències. Baixen lleugerament les demandes per cànnabis i hi ha un lleu repunt per cocaïna. Els homes inicien molts més tractaments que les dones.
Des de fa ja dues dècades, el consum d’alcohol continua provocant la majoria de les peticions de tractament per drogodependències a Catalunya. Així ho indiquen les darreres dades, corresponents a l’any 2017, del Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SIDC), que gestiona la Sub-direcció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Segons aquestes, l’any 2017 es van iniciar un total de 13.716 tractaments per abús o dependència de les drogues, una xifra similar a la d’anys anteriors.