El Parlament aprova la llei que regula la figura de l'hereu digital

La norma també preveu mesures perquè els pares pugin protegir els menors d'un mal ús de les xarxes.
El Parlament ha aprovat amb el vot favorable de tots grups la llei sobre voluntats digitals que permet designar un hereu digital, és a dir, l'encarregat d'administrar tots els comptes i continguts del difunt a la xarxa, d'acord amb la seva voluntat, així com en el cas d'incapacitats. A més, la norma estableix que els pares tenen el dret i l'obligació de protegir els menors d'un ús inapropiat d'Internet. El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha destacat que Catalunya ha estat "pionera" en legislar aquest aspecte, que ha assegurat que és necessari perquè "quan una persona mor físicament no ho fa digitalment". Ha reconegut que existeixen limitacions competencials i que la norma no resoldrà tots els problemes però ha defensat que era necessari posar el tema sobre la taula i establir una legislació que servirà de punt de partida. L'oposició ha criticat la celeritat amb que s'ha tramitat la norma.

La llei distingeix com a actius d'una herència digital les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l'emmagatzematge d'arxius al núvol o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. L'hereu digital també es farà càrrec de la titularitat dels comptes i dels continguts a Internet si el seu titular és declarat incapaç.

D'altra banda, la llei reconeix el dret dels pares i l'obligació d'actuar per evitar l'ús inapropiat o que pugui posar en risc els menors. El text preveu que es pugui suspendre l'accés a aquestes xarxes si hi ha risc per a las seva salut física o mental.

La llei crea també un registre de voluntats digitals, adreçat especialment a les persones joves que no han fet testament perquè no tenen patrimoni físic però sí digital. El registre dependrà del Departament de Justícia i permetrà la designació telemàtica de l'hereu digital des de qualsevol ordinador, si es disposa de signatura electrònica. La inscripció a aquest registre tindrà el mateix valor que el testament i en cas que incloguin voluntats diferents, sempre prevaldrà el testament.

Aquesta norma adapta les normes sobre successions del dret civil català a l'expansió de les noves tecnologies i a l'aparició de noves formes de patrimoni que, fins ara, no estaven previstes. Per això, l'aprovació ha comportat també la modificació dels llibres segons i quart del Codi Civil de Catalunya.

Crítiques de l'oposició

Des de C's, la diputada Lorena Roldán ha afirmat que la "gran urgència" amb que s'ha tramitat "només respon a l'interès personal del conseller per poder dir que Catalunya és pionera" i li ha retret que el que hauria de fer és treballar per aconseguir una norma "de qualitat" encara que es trigui més temps, cosa que ha dit que no passa perquè el text "presenta molts dubtes".

En el mateix sentit s'ha expressat el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, que ha dit que els dubtes "raonables" que veuen s'haurien pogut esclarir si haguessin tingut més temps per fer compareixences, debatre el text i aconseguir la implicació de tots els agents. "Volem fer una cos ràpida que no compti amb la col•laboració o fer una cosa més lenta i intentar aconseguir la col·laboració de les empreses prestadores?", s'ha preguntat.

En el cas de la CUP, que ha via presentat el seu projecte alternatiu, el diputat Benet Salellas ha lamentat que no s'hagin acceptat esmenes del seu grup que proposaven aprofitar aquesta legislació per incloure altres problemes presents en l'entorn digital com el ciberassetjament i les desigualtats. Així, ha denunciat que l'executiu no hagi volgut incloure la possibilitat que la Generalitat tingui dret a demanar la clausura de comptes on s'exerceixin actituds d'assetjament.

La diputada socialista Rosa Maria Ibarra ha assegurat que el seu grup estava d'acord en la necessitat de legislar la qüestió però ha qüestionat "la manera com s'ha dut a terme". Com la majoria de grups, ha afirmat que no s'han fet prou compareixences i que aquestes es van concentrar en una sola sessió.

Per part del PPC, Esperanza García ha expressat els seus dubtes sobre el fet que la gent que no fa testament sí decideixi inscriure's en un registre i ha instat el Govern a no felicitar-se abans de temps i a esperar a veure els resultats de l'aplicació de la nova legislació. Tot i això, ha celebrat que es posi un punt de partida en un assumpte que calia tractar.

El diputat de JxSí Jordi Orobig ha reconegut que la llei no resoldrà tots els problemes però ha celebrat que serà un punt de partida que "farà més fàcil vehicular i articular" totes les qüestions actuals i, especialment, futures.

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar