El mes de desembre l'alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), i el seu antecessor, Joan Armangue (PSC), van visitar el barri de la Marca de l'Ham per comprovar in situ les millores que s'hi han fet des de l'any 2005. Vila i Armangué van anar primer de tot el Centre Cívic i després van recórrer altres punts del barri, com ara la plaça Alcalà la Real.
Aquest acte conjunt era el reconeixement mutu d'una feina ben feta per part dos alcaldes d'un tarannà molt diferent. Tots dos han impulsat projectes importants per a la ciutat, però personalment estan situats als antípodes. Armangué, quan era alcalde, era una persona més aviat reservada, tímida i que poquíssimes vegades es deixava anar davant de la premsa. Sempre tenia posada la careta de polític i se'l veia tens. Era un alcalde que es podia passar moltíssimes hores a la casa de la vila, però alguns treballadors recorden que era poc simpàtic. Segurament la timidesa que algunes vegades demostra provocava aquesta situació. Alguns empleats, fins i tot, assenyalen que mai els pagava ni un cafè. Si extrapolem la figura d'Armangué a la política catalana, la podríem comparar amb la de José Montilla. Un president de la Generalitat treballador, però poc carismàtic.
Santi Vila és l'antítesi. Té més dots de gent i és més bon orador. Els funcionaris asseguren que, a diferència d'Armangué, sempre s'ofereix per pagar-los l'esmorzar. I amb el tracte de tu a tu amb la gent, també se sent molt més còmode que el seu antecessor. Segurament juga al seu favor la joventut i l'aureola que l'envolta de polític amb un gran futur.
En definitiva, dos alcaldes treballadors, però amb una manera diferent de treballar i de mantenir relacions amb el ciutadà i els empleats de l'Ajuntament.
Pau Guerrero
