L'acusació popular acusa Junqueras, Forn, Turull, Bassa, Romeva i Rull de dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació.
Barcelona .- L'acusació popular que exerceix Vox demana que l'expresident Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre Cristóbal Montoro declarin com a testimonis en el judici als líders independentistes per l'1-O, segons consta en l'escrit d'acusació al qual ha tingut accés l'ACN. Pel que fa a les penes, Vox demana 74 anys de presó per a l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Quim Forn, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull per dos delictes de rebel·lió -"i alternativament dos delictes de sedició"-, un de malversació de cabals públics i un d'organització criminal, una acusació, en l'últim cas, que no han sol·licitat ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat. Els ultradretans xifren la malversació en 4,2 milions d'euros, una suma que reclamen que pagui tot el Govern.

A més, Vox sol·licita 62 anys de presó per al diputat de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez i per al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. El partit ultradretà els acusa de ser autors, cadascun d'ells, de dos delictes de rebel·lió -"i alternativament dos delictes de sedició"- i un d'organització criminal.

Aquesta és la mateixa pena que requereixen per a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, de qui, no obstant afegeixen que "alternativament" se la condemni a pagar una multa de 108.000 euros i se la inhabiliti durant dos anys per un delicte continuat de desobediència. Per a la formació ultradretana, Forcadell va tenir "una participació medul·lar, des dels primers moments del procés d'independència".

En el cas dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, l'acusació popular creu que són autors del delicte d'organització criminal, pel qual demanen 12 anys de reclusió, i del de malversació de cabals públics, pel qual també demanen una dotzena d'anys de presó. A més, sol·liciten que se'ls condemni a pagar 9.000 euros al mes durant un any i que se'ls inhabiliti com a càrrecs públics durant dos anys.

Per als cinc membres de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet i per a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, demanen 12 anys de presó per un delicte d'organització criminal i una sanció de 108.000 euros i dos anys d'inhabilitació per un altre de desobediència continuada.

A més, Vox considera que tots els membres del Govern presidit per Carles Puigdemont que encara es troben a l'Estat espanyol, presos o en llibertat, han de pagar de forma solidària 4.279.085,03 euros, la suma de diners s'hauria de malversat.

Vox es desmarca de Fiscalia i Advocacia de l'Estat en demanar la condemna per delicte d'organització criminal

L'escrit argumenta que els dirigents sobiranistes processats han comès un delicte d'organització criminal, una acusació que no ha compartit ni la Fiscalia ni l'Advocacia de l'Estat. Vox apunta que els processats pertanyien a "una complexa i heterogènia organització" amb una finalitat comuna i que seguien un pla "meticulosament traçat" que va provocar "resultats il·legals", com ara l'aprovació d'un "marc legislatiu inconstitucional", la convocatòria del referèndum, la desobediència de les resolucions del Tribunal Constitucional, la creació d'estructures d'Estat o el desviament de fons públics.

"La confluència estratègica de totes aquestes activitats, perfectament sincronitzada d'acord amb el pla de l'organització criminal, va ser el que va permetre la celebració del referèndum il·legal l'1 d'octubre i la declaració d'independència aprovada al Parlament de Catalunya el 27 d'octubre", argumenten. Aquesta declaració, per tant, "és conseqüència del conjunt d'activitats il·legals desenvolupades prèviament", comeses pels diferents membres i col·laboradors de l'organització, "sota l'autoria intel·lectual i superior direcció dels seus líders".

Vox veu l'existència de circumstàncies agreujants per motius d'odi i delicte comès per l'autoritat

El partit ultradretà al·lega dues circumstàncies agreujants: el fet de cometre un delicte per motius d'odi i el fet que els crims s'imputen a un càrrec públic. Segons Vox, "els fets punibles s'han comès motius racistes o discriminació contra tot el que fa referència als ciutadans espanyols" i citen un article de Junqueras sobre diferències genètiques entre catalans i espanyols, una declaració de l'expresident Jordi Pujol sobre els andalusos i unes paraules del dramaturg Alberto Boadella descrivint el nacionalisme català.

A més, també es considera un agreujant de la responsabilitat criminal el fet que els acusats gaudien de la condició d'autoritat pública per "preparar, organitzar i cometre els delictes que es desprenen de la causa".

Vox considera que es pot cometre el delicte de rebel·lió sense la necessitat d'utilitzar armes

L'acusació popular defensa, en qualificació dels fets, que per consumar un delicte de rebel·lió "és suficient la simple realització de la conducta, consistent en alçar-se, violentament i públicament", per aconseguir la separació d'una part del territori de la resta d'Espanya, "sense la necessitat d'utilitzar armes". Segons Vox, per cometre un delicte de rebel·lió "no s'exigeix la consecució del resultat contemplat", és a dir, declarar o aconseguir de manera efectiva la secessió i independència d'una part del territori espanyol.

El text apunta que els fets del dia 20 de setembre de 2017 davant la Conselleria d'Economia són un "setge" i que "reuneixen totes les característiques que identifiquen l'actuació violenta". "La multitud que s'hi va congregar, a més de destrossar vehicles policials, va atacar béns personals mitjançant el llançament d'objectes" i "va impedir que els funcionaris poguessin fer ús de la seva llibertat d'acció". A més, afirmen que les organitzacions independentistes ANC i Òmnium Cultural estaven acostumades a convocar manifestacions massives i que va ser "fàcil" pels seus dirigents "impulsar els seus nombrosos seguidors per enfrontar-se" a la Polícia Nacional i a la Guàrdia Civil l'1-O i de "fer possible" la celebració del referèndum "fent servir, per aconseguir-ho, una violència clarament perceptible en les imatges de televisió".

Rajoy, Santamaría i Montoro, citats com a testimonis

D'altra banda, l'acusació popular demana que l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro declarin com a testimonis en el judici als líders independentistes per l'1-O.

En el llistat de declaracions que sol·licitaran al Tribunal Suprem, també hi figuren l'exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, el president del Parlament, Roger Torrent; el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès i el responsable del dispositiu policial de l'1-O, el coronel Diego Pérez dels Cobos.

A més, entre altres noms que apareixen a la llista hi ha l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exconsellera de Presidència Neus Munté, l'exsecretari general de la vicepresidència i Economia Josep Maria Jové, l'exsecretari general d'Hisenda Lluís Salvadó, l'exmajor, i l'exdirector i la indendent dels Mossos, Josep Lluís Trapero, Albert Batllé i Teresa Laplana, el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, l'exlíder del PDeCAT Marta Pascal, l'exdirigent de Catalunya En Comú-Podem, Xavier Domènech, els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant, Gabriela Serra i Antonio Baños i el cantant Lluís Llach.

ACN