La reforma educativa que proposa el govern espanyol retorna a la Generalitat competències de currículum i llengua

El Ministeri d'Educació vol deixar en mans de les comunitats la regulació de l'ús de l'idioma cooficial.
Barcelona .- La proposta de reforma de llei educativa del Ministeri d'Educació preveu retornar a les autonomies amb llengua cooficial, i per tant a la Generalitat, competències en la decisió del currículum de les matèries i també en la regulació de l'ús de la llengua cooficial. Segons la proposta, el Ministeri planteja tornar a establir que l'Estat determini un 55% del currículum de les matèries. D'altra banda, també proposa suprimir la regulació de l'ús de la llengua cooficial de la LOMCE, que incloïa els 6.000 euros per a l'escolarització en castellà, i deixar aquesta regulació, escolarització inclosa, a les comunitats amb llengua cooficials. Entre altres propostes, també inclou l'opció de cursar el Batxillerat en tres anys.

El Ministeri argumenta que hi ha "raons d'urgència i oportunitat" per promoure una modificació de la llei en vigor que comporti "l'eliminació dels aspectes més lesius introduïts per la LOMCE". El govern espanyol, però, afegeix que més endavant caldrà dur a terme una "reforma integral de la normativa vigent". Tot i que consideren que el més "desitjable" seria derogar l'actual llei, admeten que fer-ho no aportaria seguretat jurídica.

Currículum i llengua

La proposta del Ministeri planteja tornar a una distribució de la decisió del currículum de les matèries en la qual l'Estat en determini el 55% en el cas de les comunitats amb llengua cooficial. La LOMCE preveia una regulació estatal més elevada. D'aquesta manera, es tornarà al que preveien lleis com la LOGSE o la LOE, on l'Estat decidia el 55% del currículum i la Generalitat el 45%.

Pel que fa a la llengua, el Ministeri preveu la supressió de la regulació de l'ús de la llengua cooficial que preveia la LOMCE, inclosa l'escolarització, deixant aquesta regulació en mans de les comunitats. La supressió afecta també la regulació de l'exempció de cursar o ser avaluat en la llengua cooficial. També es preveu dur a terme una regulació d'acord amb la sentència del TC que va anul·lar l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà que es preveia a la llei Wert.

Un títol únic a l'ESO

La proposta del govern espanyol també es fixa l'objectiu d'evitar la doble via en el quart curs de l'ESO, i elimina els ''itineraris'' que havia dissenyat el ministre Wert per segregar els alumnes que continuessin els estudis a l'FP o a Batxillerat. D'aquesta manera es vol assegurar que qualsevol estudiant que acabi l'ESO tingui la mateixa titulació. En aquest sentit, després de l'entrada en vigor de la LOMCE, la consellera Rigau va esquivar incloent al currículum de secundària un reforç de matemàtiques. Aquesta titulació única de l'ESO s'hi podrà arribar a través del currículum ordinari i de qualsevol mesura d'atenció a la diversitat.

El text que preveu modificar la LOMCE, també inclou establir un pla de repetició individualitzat per als alumnes que necessiten aquesta mesura, alhora que preveu la necessitat d'organitzar i adoptar mesures educatives ordinàries prèvies a la repetició, una decisió que s'ha de prendre de manera col·legiada per la junta d'avaluació.

Pel que fa a l'organització dels ensenyaments, el govern espanyol vol eliminar la jerarquia de les matèries a Primària i l'ESO (troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica), i els seus efectes en l'ordenació i l'avaluació. A Primària, el principal canvi que incorpora aquesta modificació és el retorn als tres cicles de dos anys cadascú. La proposta del govern espanyol considera que els canvis que va fer la LOMCE van produir un increment del 37,7% dels repetidors el primer curs d'implantació i un 15,8% al segon curs, amb increments molt més alts en centres públics.

A Batxillerat, la proposta incorpora la possibilitat de regular de manera més ''flexible'' el número de cursos que es requereixen per estudiar el Batxillerat i obrir la porta a que es cursi amb tres cursos de manera excepcional, en unes determinades condicions.

Supressió de les revàlides

La proposta de Celáa aposta per eliminar les revàlides a 6è de Primària i a 4t d'ESO, actualment suspeses a l'espera d'un pacte d'estat per a l'educació. Aquestes avaluacions es convertiran en mostrals i plurianuals, per tal de conèixer l'estat del sistema educatiu, rendir comptes per part dels centres i orientar les mesures de gestió dels centres i les polítiques de les administracions. A Catalunya, aquestes proves ja es duen a terme amb caràcter censal per part del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. En una mateixa línia, es vol tornar a desvincular les proves d'accés a la universitat a l'obtenció del títol de Batxillerat, un aspecte que a Catalunya s'ha mantingut.

Religió no avaluable

Tal com s'havia avançat, l'assignatura de religió perdrà el seu caràcter avaluable i serà optativa sense l'obligació de cursar una matèria alternativa per als qui no sol·licitin cursar-la. A Batxillerat també es deixarà de considerar la religió com una matèria específica. En canvi, al segon o tercer cicle d'Educació Primària, i a 2n o 3r d'ESO, els alumnes hauran de cursar l'assignatura d'Educació en valors cívics i ètics.

La Generalitat ho veu amb bons ulls

Fonts del Departament d'Ensenyament han explicat a l'ACN que veuen amb bons ulls, en línies generals, la proposta que arriba del Ministeri, tot i que consideren que en algun aspecte es podria anar més enllà. Per exemple, la proposta preveu reforçar la "prioritat" en el règim de concerts per a centres que s'organitzin sota el principi de coeducació de nens i nenes. En canvi, per a la Generalitat la coeducació hauria de ser un "requisit".

ACN

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar